SENT MOLTA D’INSEGURETAT ENFRONT DEL QUE VULL ESCRIURE.
(Suplement Bellver, 15-4-21)
No visc mai dins les certeses. Dubt tot el temps. I per això l’amic Enrique Vila-Matas, en el seu llibre Chet Baker piensa en su arte (Editorial WunderKammer), una ficció crítica, em resulta tan benèfic com un bàlsam. És la narració d’un crític literari tancat en un hotel de Torí que cerca el punt d’unió entre la literatura radical que encarna el darrer James Joyce (el de Finnegans Wake) i la literatura tradicional representada per Georges Simenon que sempre s’entén. El crític és una personalitat dividida en dos: meitat Doctor Jekyll i meitat Mister Hide, meitat Doctor Finnegans i meitat Monsieur Hire. Pas un guster de llegir aquestes planes que no vull que s’acabin perquè m’entretenen molt i em distreuen de tots els problemes i desastres organitzatius que tenc. Aquesta és una de les funcions de la bona literatura. Subratll amb un llapis blan les frases que més m’impressionen. I em faig una estona molt bona en què l’avorriment no entra per cap encletxa. El llibre de VilaMatas convida a cercar un tipus d’escriptura, un estil i una construcció que permeti mantenir units els pols més extrems amb les seves xarxes antagòniques i oposades. Una bella heroïcitat literària.